Un poble que no deixa indiferent

Deià és un poble llegendari. Als anys seixanta i setanta es va convertir en refugi d’artistes de tot el món, associat a la llibertat i la creativitat durant els darrers anys del franquisme. Amb el temps també es va convertir en un enclavament d’habitatges molt valuosos.

A l’estiu, l’oferta cultural i gastronòmica dona al poble una vida intensa i les carreteres es poden saturar. A l’hivern, Deià recupera un altre ritme i mostra per què un se n’enamora o queda indiferent.

El camí cap a Llucalcari

El 2021 vaig recórrer una ruta vinculada al Camí de Castelló o Son Coll. Vaig deixar el cotxe a Deià i vaig baixar cap a la costa fins a Llucalcari, molt prop de Cala Deià.

Aleshores, el camí vora la mar tenia trams afectats per esllavissades. Part de la tornada passava per la MA-10. Durava hores, amb escales i camins irregulars, i no era adequada per a persones amb vertigen o poca forma física.

La recompensa va ser una visió immersiva del paisatge. Però la Tramuntana s’ha de prendre seriosament. Les condicions i els camins canvien. Du roba adequada, aigua i comprova la informació oficial.

Cala Deià a l’hivern

A l’estiu l’aparcament de Cala Deià s’omple prest. L’hivern és una altra història: menys gent i la solitud que l’illa ofereix durant els mesos tranquils.

Un dissabte al matí, mentre treballava com a agent immobiliari i recorria l’illa, m’hi vaig aturar amb vent, pluja i fred. La mar estava moguda i la cala gairebé buida. Va produir imatges que cap fotografia tranquil·la d’estiu podia oferir.

Mallorca és un paradís tot l’any, però no sempre pels mateixos motius.