Serra de Tramuntana
Caminar de Sóller a Fornalutx i Biniaraix
Una caminada durant la pandèmia per la vall de Sóller i un retrat del poble multilingüe que n’ocupa el centre.
La ruta que va quedar amb mi
Durant la incertesa de la pandèmia, Mallorca oferia possibilitats limitades. Els quilos de més de la famosa massa mare i de totes les receptes trobades a internet s’havien de perdre d’alguna manera. Com molta gent, em vaig dedicar al senderisme.
L’illa està excepcionalment preparada per caminar. Hi ha rutes fàcils i exigents, per fer tot sol, en parella o en grup. De totes les que vaig completar, la que recorre tota la vall de Sóller continua sent la més impressionant.
Vaig començar a Sóller, vaig continuar cap a Fornalutx, vaig pujar pel barranc de Biniaraix i vaig tornar a baixar cap a Sóller. Va durar quatre o cinc hores. La pujada exigia esforç, però el paisatge ho justificava: pedra, marjades, aigua, arbres i muntanyes entorn de la vall.
Altres zones preferides són Alcúdia, Pollença i Artà. Els meus records són relats personals, no instruccions actuals. El temps, els accessos i els camins canvien; cal consultar informació oficial, dur aigua i calçat adequat.
Sóller: un món darrere les muntanyes
Per la ubicació i la topografia, Sóller va mantenir una identitat forta. Va ser un poble amagat darrere les muntanyes, connectat naturalment per mar a través del Port de Sóller. Avui és internacional, viu i de vegades molt concorregut, però encara el consider un dels pobles culturalment més diversos de l’illa.
La multiculturalitat enriqueix visitants i residents. Sóller ofereix paisatges extraordinaris, camins de muntanya, un port preciós, bona connexió amb Palma i una rica vida cultural i gastronòmica. Biniaraix i Fornalutx semblen oasis de calma.
El castellà, el mallorquí i l’anglès conviuen cada dia; també s’hi sent alemany. Algunes avingudes em recorden Buenos Aires, mentre altres edificis són inequívocament mallorquins i mediterranis.
L’església mereix un capítol propi. Continua sent un centre de la comunitat. Sóller és una fusió d’història, cultura i paisatge: no són atractius separats, sinó un únic lloc viu.
