El berenar ens revela

Pocs aspectes de la vida són tan íntims com les nostres eleccions culinàries. El berenar és una finestra a la individualitat. La rutina del matí —despertar mig adormits, de bon humor o en un punt intermedi— diu més de nosaltres del que imaginam.

A Espanya, poques diferències culturals són tan immediates com els berenars de qui arriba del Regne Unit, Irlanda o Alemanya. La diferència es fa evident quan algú entra en un cafè espanyol esperant el berenar de casa seva.

A la Mallorca quotidiana, lluny de les rutes turístiques, el berenar pot ser un cafè amb llet i un entrepà de pernil i formatge, o una ensaïmada. Naturalment hi ha variacions, però adaptar-se al ritme local requereix una mica de paciència.

Record una amiga acabada d’arribar d’Irlanda. Li costava entrar en els costums locals i acabava menjant gairebé només en restaurants per a turistes. Només la vaig veure relaxar-se de debò quan la vaig convidar a un restaurant uruguaià del carrer de Blanquerna. El menjar familiar li va donar confiança per gaudir del vespre.

Aprendre un lloc a través de la seva taula

La dieta mediterrània no és només un menú. És una herència cultural basada en fruita, verdura i peix, cereals i lactis, i vi amb moderació per a qui en beu. Molts estudis l’associen amb una vida més llarga i saludable. Sospit que la combinació del menjar i la manera mediterrània de viure importa tant com cadascuna per separat.

Qui estima el fish and chips pot trobar al principi el menjar mediterrani desconegut o monòton. L’adaptació no és automàtica. Cada lloc té el ritual familiar de diumenge: a l’Argentina, l’asado o els raviolis de l’àvia italiana; a Mallorca, sovint una paella precedida d’un vermut llarg que fa començar el dinar molt abans que l’arròs arribi a taula.

La meva recomanació és senzilla: menja una bona paella vora la mar. No la tractis com un plat per fotografiar i acabar aviat. Deixa que el menjar tengui el seu temps. Escolta la conversa, observa els ingredients i accepta que un ritme diferent et pot ensenyar alguna cosa.

El menjar va ser una de les meves portes d’entrada a Mallorca perquè unia allò íntim i allò social. Una cuina o una terrassa poden vendre una propietat, però és a la taula on es converteix en una llar: on canvien els hàbits, neixen amistats i s’acumulen històries.