Cabrera és l’illa més gran de l’arxipèlag al sud de Mallorca. Avui està protegida dins el parc nacional. Té un gran interès natural i històric, però el primer que notes és el canvi d’escala i de soroll quan Mallorca s’allunya darrere la barca.

Els visitants poden recórrer camins autoritzats, banyar-se a les cales i viatjar en excursions des de la Colònia de Sant Jordi. Hi ha pocs serveis; les restriccions formen part de la protecció.

Entre 1809 i 1814, després de la batalla de Bailèn, Cabrera va ser una presó a l’aire lliure per a milers de soldats de Napoleó. No hi havia edificis penitenciaris: l’illa, la mar i les barques eren la presó. Només uns 3.600 homes tornaren a França.

La supervivència depenia de provisions de Mallorca. Quan es retardaven, la fam era catastròfica. Els presoners moriren de fam, malaltia i exposició. Les memòries també registren episodis extrems.

Hi va haver intents de fuga. Alguns aconseguiren barques; d’altres intentaren travessar cap a Mallorca, visible però enganyosament propera. Denis Smith reconstrueix la història a The Prisoners of Cabrera.

El monument als presoners i les restes del camp conserven la memòria. La bellesa mai no ha d’ocultar el cost humà.

Per als qui vivim al sud, Cabrera és una presència permanent a l’horitzó. Quan ens acostam a sa Ràpita des de Campos, apareix al final de la carretera com un punt fix.

S’hi pot arribar amb una excursió autoritzada o amb barca pròpia segons les normes. Consulta el parc nacional. Cabrera és un lloc per explorar, però també per deixar intacte.

Fonts