La meva arribada

La meva primera destinació a Mallorca va ser Es Trenc. Record perfectament l’arribada des de l’aeroport de Palma, després d’un vol des d’Eivissa, l’illa on vivia aquell any. Mallorca em va rebre amb una paella al Club Nàutic Sa Ràpita.

Des del restaurant veia tot l’arc de la platja d’Es Trenc. Vaig menjar la paella amb un vi mallorquí mentre observava com canviava la llum damunt l’aigua. No va ser una arribada ceremonial, però es va convertir en un d’aquells records que fixen un lloc per sempre.

Després de dinar, el millor és caminar per la platja. Encara hi ha restes de nius de metralladores de la Guerra Civil, 1936–1939. S’han convertit en intervencions artístiques cobertes de frases poètiques en català, sovint sobre pau i amor. El contrast és poderós: estructures fetes per a la guerra damunt una platja bellíssima, ara amb un altre missatge.

Campos més enllà de la postal

A l’hivern, després de dinar i caminar, recoman fer els nou quilòmetres fins a Campos per prendre cafè i alguna cosa dolça a Pastisseria Pomar. És un clàssic mallorquí gestionat per generacions de la mateixa família i encara un punt de trobada imprescindible.

Els dissabtes, de matí fins a primera hora de l’horabaixa, Campos celebra el mercat setmanal. És un bon moment per passejar sense pressa i descobrir la vida cultural, comercial i gastronòmica. No s’han de perdre el nucli antic ni l’interior de l’església. També record haver assistit a missa en català: arquitectura, llengua local i un moment de pau units.

Què fer després de la feina?

Qui no voldria sortir de la feina i passar l’horabaixa a Es Trenc un 18 de setembre, amb la platja gairebé buida, sense problemes per aparcar i Campos a només deu minuts? Seure amb la mar a pocs metres, respirar la brisa, pensar o meditar amb tranquil·litat és un dels privilegis de viure aquí.

Sempre m’ha agradat acabar el dia i anar-hi tot sol o amb amics. El club nàutic de sa Ràpita és a pocs centenars de metres si vols menjar o beure. Campos potser no té la vida social de Sóller o Palma, però ofereix pau, seguretat i calma, fins i tot a l’estiu.

Què s’ha de fer després de la feina? De vegades, res. Gaudir del lloc que vàrem triar per viure i gaudir de la vida. Perquè de vegades els doblers no són allò que necessitam per ser feliços.