Per què vaig començar a escriure

Coses que faig i he fet a Mallorca i que m’agradaria compartir amb tu: aquesta va ser la idea senzilla d’aquest blog. Vaig aprendre a escriure de petit, mirant mon pare, periodista, teclejar en una Olivetti. A casa nostra escriure mai no va ser un exercici abstracte. Era una manera de mirar amb atenció, triar allò que importava i intentar contar-ho amb honestedat.

Anys després, en arribar a les Illes Balears, vaig començar a registrar llocs, caminades, menjars i trobades. No pretenien ser un catàleg de recomanacions turístiques. Eren les peces amb què vaig entendre l’illa i, finalment, per què havia decidit quedar-m’hi.

L’illa de la calma

Pocs llocs del món ofereixen el que ofereix Mallorca: clima, seguretat, multiculturalitat, sanitat, connexions amb el món, platges, muntanyes, ciutat, pobles i una varietat extraordinària de petits plaers quotidians. De vegades deixam de valorar-los perquè es tornen familiars.

Mallorca és sovint anomenada l’illa de la calma. La frase pot sonar publicitària fins que experimentes què significa acabar de treballar i arribar a una platja gairebé buida, o sortir de Palma i trobar-te poc després entre camps i ovelles. L’illa no és petita si es mesura per la quantitat de vides diferents que fa possibles.

Les opcions immobiliàries reflecteixen aquesta varietat. Platja, muntanya, ciutat o poble: la resposta depèn de com vulgui viure cada persona. Una vegada vaig fotografiar ovelles pasturant al terreny d’una casa que representàvem prop de Lloseta. Era a prop d’Inca i ben connectada amb Palma i Alcúdia, però la gran parcel·la permetia una vida gairebé rural. Aquella escena deia més de Mallorca que una llista de característiques.

El sector immobiliari em va permetre travessar l’illa i entrar a les cases. La vida quotidiana em va ensenyar a llegir allò que les envoltava: el mercat setmanal, la llengua de la taula del costat, el vent d’hivern, el camí a la mar. Una casa mai no és només un edifici. També és la vida que es fa possible al seu voltant.