Fe i memòria cultural
El monestir de Lluc i el Cant de la Sibil·la
Lluc, els seus camins i les seves imatges, i una tradició cultural mallorquina que cada Nit de Nadal torna a sonar a les esglésies de tota l’illa.
Fotografies pròpies d’Hernán Nogués
Lluc, al cor de la Tramuntana
A Escorca, dins la Serra de Tramuntana, hi ha el santuari de Lluc, un dels grans llocs de referència religiosa i cultural de Mallorca. L’arribada per les carreteres de muntanya, des de la zona d’Inca o per la Tramuntana, ja forma part de la visita. El paisatge canvia entre revolts, roques i bosc abans d’arribar als edificis del santuari.
Recoman recórrer-lo amb temps: aturar-se davant la façana i el campanar, entrar a la basílica i acostar-se al jardí botànic. Lluc permet conèixer una Mallorca vinculada a la muntanya, al pelegrinatge i a unes tradicions que continuen formant part de la vida de l’illa.
Una tradició cultural mallorquina
El Cant de la Sibil·la és una d’aquestes tradicions. S’interpreta la Nit de Nadal, durant les matines, i reuneix música, llengua, representació i memòria col·lectiva. L’argument anuncia el Judici Final mitjançant la figura profètica de la Sibil·la.
Escoltar-lo a Lluc situa aquesta història en un lloc ben concret: la basílica, les seves imatges, la veu de qui canta i les persones que es reuneixen per a la celebració. La dimensió religiosa conviu amb el seu valor com a expressió de la cultura mallorquina, transmesa d’una generació a una altra.
Un cant que ha travessat els segles
La Sibil·la forma part dels drames litúrgics medievals. Arribà a Mallorca des de Catalunya després de la conquesta de Jaume I, dins una tradició que també es coneixia en altres territoris europeus. Amb el temps, la transmissió oral donà lloc a diferents versions musicals i textuals.
La seva continuïtat també té interrupcions i recuperacions: a la Seu deixà de cantar-se el 1572 i es reprengué el 1575, segons documenta el Consell de Mallorca. El 16 de novembre de 2010, la UNESCO inscrigué el Cant de la Sibil·la de Mallorca a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquest reconeixement distingeix una tradició que continua interpretant-se i ensenyant-se.
La Sibil·la a les esglésies de Mallorca
La Sibil·la es representa a nombroses esglésies de Mallorca. Lluc i la Seu en són dos dels escenaris més coneguts; també és present a esglésies com Santa Eulàlia i Sant Miquel, a Palma, i a les parròquies dels pobles. Cada comunitat participa en la preparació i en la continuïtat de la celebració.
La Universitat de les Illes Balears assenyala, entre d’altres, les variants melòdiques de Lluc, Campos i Palma. Per això escoltar-la en llocs diferents permet apreciar matisos d’una mateixa tradició. Per assistir-hi convé consultar l’horari de les matines de l’església triada: les celebracions de la Nit de Nadal no comencen totes a la mateixa hora.
La veu, l’espasa i els Blauets
Qui interpreta la Sibil·la du una túnica i sosté una espasa dreta davant el rostre, acompanyat d’escolans amb ciris. Les estrofes es canten a cappella; l’orgue pot intervenir entre elles. En acabar, l’espasa dibuixa una creu a l’aire. La veu i aquests gests concentren l’atenció de l’església.
A Lluc, el cant està lligat a l’Escolania i als seus Blauets, anomenats així pel blau de la seva vestimenta. Un membre de l’Escolania interpreta la Sibil·la a les matines. La formació musical dels nins i les nines i la seva participació en les celebracions mantenen viva aquesta relació entre ensenyament, música i santuari.
Tornar a mirar Lluc
Les fotografies que acompanyen aquest article reuneixen diferents moments de Lluc: la carretera de muntanya, la façana, els rellotges de sol, el mapa de ceràmica, l’interior de la basílica i els espais exteriors. També hi apareixen detalls que conviden a aturar-s’hi, com l’escut de Sóller i el crucifix entre els llums dels ciris.
Són imatges del meu recorregut per l’illa, reunides aquí en una sèrie de 2021, 2023 i 2024. La Sibil·la dona un motiu especial per tornar-hi per Nadal; el santuari i el seu entorn mereixen una visita en qualsevol època de l’any.
Bibliografia i documentació
Per aprofundir en la història, les variants i la transmissió del cant:
- Francesc Vicens Vidal. El cant de la Sibil·la a Mallorca. Un fenomen emergent. Documenta Balear, 2a edició revisada i ampliada, 2012; primera edició, 2004.
- Jaume Ayats, Francesc Vicens, Antònia M. Sureda i altres. La Sibil·la & les Matines a Mallorca. Consell de Mallorca, col·lecció Les Músiques de Mallorca, núm. 2, 2006. Edició audiovisual.
- UNESCO. El cant de la Sibil·la de Mallorca. Expedient d’inscripció 00360, 2010.
- Consell de Mallorca, La Sibil·la; Universitat de les Illes Balears, El cant de la Sibil·la; Santuari de Lluc, documentació sobre l’Escolania i les matines.